lunes, 17 de octubre de 2011

Segona Entrada (10/10 - 16/10)

Aquesta segona setmana, hem ampliat els coneixements que vam fer la primera setmana. L’avaluació del S. XIX es caracteritza per tenir un examen escrit al final de l’aprenentatge amb una nota que decideix si aproves o no, es a dir que aquesta nota sanciona i classifica als alumnes. Per aprovar domes has de reproduir el contingut teòric/conceptual. L’avaluació esta regulada pel mestre. En quant a la del S. XXI es tracta d’una avaluació global, que mira i es centra en el que has après. És contínua, reguladora de l’aprenentatge i permet noves decisions i comprovar les NEE de cada tipus d’alumnes. En aquest cas tots avaluem (auto i coavaluació) i els que tenen més coneixements ajuden als que tenen més dificultats.

Al S. XIX tots estaven a la mateixa aula al mateix temps i amb la mateixa assignatura, es podria dir que duien el sistema industrial dintre de l’aula i era a l’escola on es fabricaven els coneixements. Els alumnes s’agrupaven per edats o per sexe i sempre en grans grups, eren inflexibles. El que s’esta intentant ara, es que en un mateix espai es puguin crear diferents racons amb diferents varietats. Existeix una flexibilitat amb l’horari. Els grups en aquest cas son heterogenis, flexibles i petits, els quals poden estar separats per diferents criteris..

Les activitats de la societat industrial es coneixien com ‘’La llei de les 3 unitats’’ Aquesta llei es donava quan es realitzava una mateixa activitat en un mateix espai en un mateix temps. No era gaire autònoma, estava dirigida, estructurada i temporalitzada. Es considera poc reflexiva ja que tan sols consistia en reproduir. Desconnectava amb les altres assignatures. Pel contrari al S. XXI hem d’aconseguir rompre amb aquesta llei per crear activitats mes interdisciplinàries i autònomes.

Per finalitzar, varem llegir un article del bloc del Adarve el qual deia que es molt important que els nens s’expressin com ells saben. He trobat una noticia que em sembla molt interessant d’aquest tema i os poso aquí el link per si voleu fer-li una ullada.

http://www.antena3.com/noticias/cultura/nina-cuatro-anos-expone-sus-pinturas-nueva-york_2011060500064.html

lunes, 10 de octubre de 2011

Primera entrada setmanal (04/10 - 09/10)

Aquesta primera setmana, en Basses didàctiques i disseny curricular, ens hem obert un poc els ulls. Hem fet una petita reflexió sobre que necessiten en ple 2011 i em arribat a un acord, el mon presencial d’aquesta època (és a dir, família, amics, televisió, radio, diaris, revistes enciclopèdies, mestres....), necessita per “evolucionar” el mon virtual (Accés a la informació, eines de creació d’informació i eines de relació amb els altres, en aquest últim trobem 3 eines de relació tals com: la relació social, compartir objectes i compartir enllaços.)

Francesc Imbernon ho va dir molt be:
Tenim escoles del Segle XIX,
professorat del Segle XX
i alumnes del Segle XXI.

I es que és molt diferent parlar de l’escola del Segle XIX a l’escola del Segle XXI. La primera diferència que trobem és la societat en si, al segle XIX trobem una societat industrialitzada. Quan parlem d'escola i de la seva la finalitat, aquesta tractava només en reproduir el que deia el professor, ja que era aquest qui instruïa als alumnes. El mestre creia que ell era el únic que tenia el coneixement en l'aula i no despertava la curiositat dels alumnes. Les coses s'havien de fer com ell deia i ningú podia canviar-les. Era autoritari. No es tenia en compta a l’alumne.
El Segle XXI, conegut amb la societat del coneixement, trobem com a finalitat de l’escola un aprenentatge integral, és a dir, un que et duri per sempre, que sigui autònom dels alumnes i que el facin seu, per sempre. En quant al mestre, el bon mestre d’aquest segle és aquell que te bones preguntes per activar la curiositat dels alumnes.

martes, 27 de septiembre de 2011



Hola, em dic Maria Boned i aquest és el meu primer curs del grau d’educació infantil a la UIB.

A l’hora d’escollir a que em volia dedicar la resta de la meva vida, jo vaig tenir-ho prou clar per diverses raons. La primera d’aquestes raons seria la oportunitat d’ensenyar, als nens i nenes de les escoles, nous coneixements. Una altra raó seria la de aprendre dia a dia dels alumnes ja que mai trobaràs dos alumnes iguals i aquestos poden ensenyar-te moltes coses noves. Per últim m’agradaria ser mestre per assumir nous reptes, tals com, ‘’renovar-se’’: un professor ha de actualitzar els seus propis coneixements a cada moment. I sobretot per defensar la meva filosofia d’una escola nova, per així intentar millorar-la.
Crec que com a mestre puc aportar diferents coses, tals com, tots els meus coneixements i tota la meva energia dintre de l’escola, per així ajudar als mestres més veterans a adaptar-se als nous propòsits de la educació i en un futur acceptaré les recomanacions dels mestres mes nous amb noves recomanacions i nous recursos.