Aquesta primera setmana, en Basses didàctiques i disseny curricular, ens hem obert un poc els ulls. Hem fet una petita reflexió sobre que necessiten en ple 2011 i em arribat a un acord, el mon presencial d’aquesta època (és a dir, família, amics, televisió, radio, diaris, revistes enciclopèdies, mestres....), necessita per “evolucionar” el mon virtual (Accés a la informació, eines de creació d’informació i eines de relació amb els altres, en aquest últim trobem 3 eines de relació tals com: la relació social, compartir objectes i compartir enllaços.)
Francesc Imbernon ho va dir molt be:
Tenim escoles del Segle XIX,
professorat del Segle XX
i alumnes del Segle XXI.
I es que és molt diferent parlar de l’escola del Segle XIX a l’escola del Segle XXI. La primera diferència que trobem és la societat en si, al segle XIX trobem una societat industrialitzada. Quan parlem d'escola i de la seva la finalitat, aquesta tractava només en reproduir el que deia el professor, ja que era aquest qui instruïa als alumnes. El mestre creia que ell era el únic que tenia el coneixement en l'aula i no despertava la curiositat dels alumnes. Les coses s'havien de fer com ell deia i ningú podia canviar-les. Era autoritari. No es tenia en compta a l’alumne.
El Segle XXI, conegut amb la societat del coneixement, trobem com a finalitat de l’escola un aprenentatge integral, és a dir, un que et duri per sempre, que sigui autònom dels alumnes i que el facin seu, per sempre. En quant al mestre, el bon mestre d’aquest segle és aquell que te bones preguntes per activar la curiositat dels alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario